.jpg)
|
|
|
CAMPUS ESPORTIU PEPE FRAILE 2008 DEL 23 DE JUNY AL 12 DE SETEMBRE DE 2008 |
|
|||||||||||||||
HISTÒRIA DEL CLUB
La població de SANT JORDI, des de començaments de la dècada dels 80, registra un inusitat creixement degut en part, al propi augment de la població local, i d'altre, per la pressió urbanística que genera el fet que un nombre important de vesins del municipi de Vila, optin per construir un nou habitatge en aquesta zona. SANT JORDI experimenta aquest gradual augment d'habitants sense tenir però, les més elementals condicions per donar acollida i sortida a la joventut, la qual necessitarà d'entitats que participin en la seva formació i canalitzin les seves inquietuds per a la pràctica de l'esport i emplenin el seu temps d'esplai. Des de l'any 1977 aproximadament, existeix la "Comissió de festes de Sant Jordi de ses Salines", que agrupa un nombrós grup de vesins de la localitat. Any darrera any, es preocupa de l'organització de les festes patronals, fet que li dóna un cert prestigi en aquest tipus de manifestació per la seva variada programació, on es conjuguen les activitats musicals i festives amb d'altres de culturals, i amb una densa programació de competicions esportives que permeten als nostres joves, gaudir d'unes activitats de les quals en tenen mancança la resta de l'any. Corria la tardor de l'any 1984, quan un grup reduït de jóvens vesins de SANT JORDI, del qual en XICU RIBES era el seu portaveu, es reunien a CAN COVES amb en PERE RIBAS, que ostentava el càrrec de president de la Comissió de Festes, per analitzar la situació en què es trobava la nostra població en matèria de serveis per a la joventut. D'Aquella reunió es desprengué que hi havia un buit que algú havia d'omplir. El primer pas per a la creació d'una nova entitat ja s'havia donat. Seguiren altres reunions entre alguns membres de la Comissió de festes i el col·lectiu de jóvens. El nombre de persones interessades en el projecte anava en augment i es formà una comissió encarregada de redactar els estatuts. El dia 16 de febrer de 1985 a les 20:30 h. en el saló d'actes del C.P. Sant Jordi, el grup promotor, envoltat d'una gran expectació, convocava la celebració de l'Assemblea General Extraordinària de constitució on s'aprovaren els estatuts i es formà la primera Junta Directiva. Aquesta Junta Directiva estava formada per en PERE RIBAS president; JUAN FRANCISCO SERRA RIBAS, vicepresident; FRANCISCO RIBAS COSTA, secretari; VICENTE PRATS ROIG, tresorer; i en JAIME COSTA CLAPES, n'ANTONIO PRATS COSTA, na JOSEFA TUR PRATS, en JUAN PRATS RIBAS i n'ANTONIO ORVAY CARDONA com a vocals. El CENTRE RECREATIU I CULTURAL SES SALINES acabava de nèixer. En aquest primer any de vida, la Directiva havia de tramitar la legalitat dels estatuts davant l'administració pública, cosa que es va fer el 19 de febrer de 1985, i començar a estructurar l'entitat per al seu funcionament. Durant aquell any el C.R.i C. SES SALINES no disposava de local social i les reunios s'havien de celebrar a cases particulars o en algun bar. El primer que es va haver d'afrontar va ser l'organització de les festes patronals de l'any 1985, ja que l'entitat havia assumit totes les funcions que havia vengut desenrotllant la Comissió de Festes, en recaure la majoria de càrrecs de la Junta Directiva de la nova entitat en els membres de la Comissió. Aquest fet va donar lloc al fet que, en el programa d'aquell any, es promoguessin una sèrie de tornetjos esportius, especialment de bàsquet. El primer problema amb què es varen trobar va ser el fet de no disposar de cistelles per poder jugar al C.P. SANT JORDI. Es mantengueren converses amb l'APA de l'escola i s'arribà a l'acord que ells es preocuparien de buscar un ferrer que pogués construir un suport per tal que les velles cistelles es mantenguessin en peu i, a la volta, es poguessin moure per poder fer altres activitats en el pati del col·legi. Durant els mesos següents es va anar estructurant el C.R.i C. SES SALINES i com a resultat d'això, es va dividir en tres seccions o àrees: la de joventut, la de cultura i la d'esport, on cadascuna comptava amb un coordinador que en fos el responsable directe. Cada àrea va haver de tramitar l'alta com a noves entitats davant la Direcció General de Joventut del Govern Balear (la de joventut), i davant la Conselleria de Cultura i Esport del Consell Insular d'Eivissa i Formentera (les altres dues). |
| De la coordinació de l'àrea d'esports
s'encarregà en PERE RIBAS que compartia així, el càrrec amb la
presidència de l'entitat. Els seus majors esforços se centren en
construir una secció de bàsquet i federar algun equip per tal que
pugui competir. El primer pas va ser sol·licitar, davant la Federació Balear de Bàsquet, l'alta com a membre de ple dret i, més endavant també, registrar el C.R.i C. SES SALINES com a entitat esportiva davant la Direcció General d'Esports del Govern Balear. Amb tot això, els jóvens de SANT JORDI que han jugat un paper fonamental en la constitució d'aquesta entitat, es troben davant el seu primer repte esportiu que és crear un equip per participar a la lliga organitzada per la Federació. La seva primera temporada, com gairabé sempre sol succeir, es converteix en un seguit de problemes, ja que no es disposa d'entrenador, els jugadors són un grup d'amics sense cap cultura esportiva, i que el màxim que han jugat mai ha sét a l'esbarjo de l'institut. Però tots ells tenien una gran il·lusió per afrontar aquella primera temporada. En JUAN BOSCO GOMEZ GUASP ens cedí el seu títol d'entrenador per poder federar l'equip, però per raons professionals, no es podia comprometre a venir ni als entrenaments ni als partits, i això se'ns va fer molt dur, ja que ningú ens tenia en consideració i en finalitzar la temporada, de catorze partits que havíem jugat, n'havíem perdut catorze. Però allà estava aquell grup de valents que lluny d'acovardir-se varen prendre el compromís de continuar amb el projecte esportiu. Ells són els responsables que el Club tengui un present esplendorós i un futur prometedor. Vagi per a tots ells el nostre reconeixement i admiració. Eren en JUAN ANTONIO ARTEAGA, en XICU RIBAS TUR, en JUAN CARLOS MARÍ, els germans TONI i JOAN RIBAS MARÍ, en "TONIASSO", n'ANTONIO RIBAS BEJARANO, en RICARDO ARTEAGA, en CHECHU MARTÍN, en FERNANDO, etc. |
| Durant
aquell any, el soci número 1, cofundador del Club i posteriorment
president de l'entitat, en XICU RIBAS, iniciava els seus estudis
d'arquitectura tècnica a Barcelona. Durant la temporada 87/88, l'entitat va presentar a la competiciò insular un únic equip juvenil, però en aquell equip ja es produïren dos fets significatius; el primer que ja comptava amb entrenadora!, na NEUS GUASCH, i el segon que ja tenia sponsor!, HIPERIBIZA-SES SALINES. Cal remarcar també un fet que els anys han donat el grau de la seva importància: durant aquella temporada fitxava per a l'equip com a jugador en QUIÑONERO. També durant aquell any, l'original camiseta de joc de color groc, es convertia en la de reserva, i el color blanc passava ja a ser el color oficial dels equipatges del C.R.i C. SES SALINES. Pel mes de febrer del 1988, arribava a Eivissa per fer el servei militar, un entrenador superior que fins llavors havia desenvolupat la seva tasca en el Reus Ploms de Tarragona; era en JOAN BARTOLÍ. En Joan va rellevar na Neus Guasch en la direcció de l'equip el dia 10/03/88 i sota la seva direcció, l'equip va aconseguir guanyar al que posteriorment seria el campió de la lliga insular, el "CASINO DE IBIZA" GENT JOVE. Aquella temporada l'equip acabà en 4a. posició, per darrera del CASINO DE IBIZA, 30 DE MAYO "A", BOTAFOCH "A" i per davant de la PENYA ESPORTIVA STA. EULARIA, 30 DE MAYO "B" i BOTAFOCH "B". Quan finalitzà la temporada, en PERE RIBAS i en JOAN BARTOLÍ varen plantejar als juvenils que passaven de categoria i que no se n'anaven a estudiar fora que, per tal que el Club pogués seguir, era necessari que es formassin nous entrenadors per poder crear nous equips de formació. Així doncs, n'ARTEAGA, en JOAN CARLES MARI MARI, i en JOAN RIBAS MARI, durant aquell estiu varen rebre d'en JOAN BARTOLÍ, un curset intensiu de com entrenar un equip. |
Amb aquells tres nous entrenadors
formats durant l'estiu de l'any 88, es varen poder crear per a la
temporada 88/89 tres equips; continuava el juvenil, però dirigit ara
per en JOAN RIBAS, es creava un cadet masculí, dirigit per n'ARTEAGA
i en el qual més endavant, s'incorporaria com a segon entrenador en
QUIÑONERO, i per primera vegada, es formava un equip femení en
categoria infantil, entrenat per en JOAN CARLES MARÍ MARÍ.
|
A la temporada 89/90, la
progressió quant al nombre d'equips del C.R.i C. SES SALINES
continuava sent una evidència, ja n'hi havia cinc!; un juvenil, un
cadet i un infantil, tots ells masculins; i en femení, un cadet i un
infantil.
|
La temporada 90/91 va ser la
primera gran temporada quant a èxits esportius, ja que per primer
cop un equip del Club aconseguia fer-se amb el campionat insular de
lliga: va ser el cadet femení, secundat també pel senior masculí,
però aquestos darrers tot s'ha de dir, eren els únics inscrits en la
seva competició.
Però ja durant l'estiu de l'any 91, la voluntat del president, en PERE RIBAS, era que l'equip Senior masculí del Club juguàs, en un termini sense fixar però curt de temps, a la tercera divisió autonòmica balear i amb aquest fi s'iniciaren els contactes amb un dels entrenadors més prestigiosos d'Eivissa, en JAVIER FERRER, que per aquella època duia els equips de JOAN XXIII. S'Arribà a un acord ràpidament, i a part de convertir-se en entrenador dels dos equips seniors de SES SALINES (el masculí que ja hi era, i un femení de nova creació per a la temporada 91/92 format per les antigues jugadores del 30 de Maig), l'entitat de Sant Jordi cedia a JOAN XXIII dos entrenadors (en FELIX DE LA OSA i en BARTOLO RIERA), per fer-se càrrec dels equips infantils de JOAN XIII i així aconseguir que quan aquests jugadors fossin cadets, passassin tots a jugar al C.R.i C. SES SALINES.
|
| S'Iniciava així la temporada 91/92, amb en JAVIER FERRER
d'entrenador de l'equip Senior i junior masculí, i del de 2a.
Divisió femení, i amb un equip cadet masculí, el SEGUR CAIXA SES
SALINES, format amb un 90% de jugadors sortits de JOAN XIII. A part,
els dos equips infantils masculins de JOAN XXIII estaven entrenats
per monitors de SES SALINES, amb la qual cosa el Club tenia per
primera vegada, cobertes totes les categories en masculí, bé sota el
nom pròpiament de SES SALINES, bé sota el nom de JOAN XXIII o SA
BODEGA, on encara feia feina en QUIÑONERO, acompanyat per na SONIA
HERNANDEZ i na CRISTINA GUASCH. En femení es produïa tres quarts del
mateix amb un equip de 2a. femenina, un junior, un cadet i un
infantil sota el nom de SES SALINES i les categories aleví i
iniciació treballades a les escoles de VERGE DE LES NEUS i SA
BODEGA. Amb aquestes vinculacions entre el C.R.i C. SES SALINES i les escoles de JOAN XXIII, SA BODEGA i VERGE DE LES NEUS, el Club es convertia en el receptor d'un fluix important de jugadors que es mantingué també durant la temporada següent. Però particularment crec, que allà on es va veure un gran canvi va ser en la mentalitat del Club. SES SALINES es convertia en un Club guanyador, i prova d'això, són els dos títols de Copa absolut, aconseguits amb el 2a. femení i el junior masculí a més de quatre títols insulars de lliga; el 2a. femení i el cadet femení, i el junior i senior masculí. Sense cap dubte, l'equip més destacat de totes les competicions a les Pitiüses, va ser l'AZ SERVICIOS SES SALINES de 2a. divisió nacional femenina. Va guanyar tots els partits que va jugar fins arribar al Campionat de Balears, i d'entre totes les jugadores, destacava molt una d'elles, na MAPI SERNA, jugadora madrilenya que fins i tot va arribar a jugar en les categories inferiors de la Selecció espanyola. Però seria injust no mencionar els noms de la resta de jugadores que aconseguiren una fita possible d'igualar, però impossible de millorar. Eren na CARMEN REDONDO, n'ÁNGELES MARÍ (jv), na MARÍLINA TUR, na JOANA TUR, n'EVA BUFI (jv), na CARMEN FERNANDEZ, na CRISTINA DE LA OSA, na MARINA CARDONA, na SONIA HERNANDEZ (jv), na MAPI SERNA, na MILENA HERRERA (jv) i na ISABEL PONS. En categoria masculina, juntament amb l'arribada d'en JAVI FERRER, vengueren una sèrie de jugadors que amb el pas del temps, han deixat una empremta profunda dins la història del Club, tant per la seva qualitat com a jugadors, com per la seva qualitat humana, encara que la majoria de les vegadas per totes dues alhora. Són els casos d'en JOSE LUIS ORVAY o en JAUME POL a l'equip juvenil, en JAVIER PALAU, en RAMON FERNANDEZ i en JOAN MAYANS a l'equip junior i en TONI ROIG, en JUAN LOZANO i n'ANTONIO SANCHEZ en el senior.S'Iniciava així la temporada 91/92, amb en JAVIER FERRER d'entrenador de l'equip Senior i junior masculí, i del de 2a. Divisió femení, i amb un equip cadet masculí, el SEGUR CAIXA SES SALINES, format amb un 90% de jugadors sortits de JOAN XIII. A part, els dos equips infantils masculins de JOAN XXIII estaven entrenats per monitors de SES SALINES, amb la qual cosa el Club tenia per primera vegada, cobertes totes les categories en masculí, bé sota el nom pròpiament de SES SALINES, bé sota el nom de JOAN XXIII o SA BODEGA, on encara feia feina en QUIÑONERO, acompanyat per na SONIA HERNANDEZ i na CRISTINA GUASCH. En femení es produïa tres quarts del mateix amb un equip de 2a. femenina, un junior, un cadet i un infantil sota el nom de SES SALINES i les categories aleví i iniciació treballades a les escoles de VERGE DE LES NEUS i SA BODEGA. Amb aquestes vinculacions entre el C.R.i C. SES SALINES i les escoles de JOAN XXIII, SA BODEGA i VERGE DE LES NEUS, el Club es convertia en el receptor d'un fluix important de jugadors que es mantingué també durant la temporada següent. Però particularment crec, que allà on es va veure un gran canvi va ser en la mentalitat del Club. SES SALINES es convertia en un Club guanyador, i prova d'això, són els dos títols de Copa absolut, aconseguits amb el 2a. femení i el junior masculí a més de quatre títols insulars de lliga; el 2a. femení i el cadet femení, i el junior i senior masculí. Sense cap dubte, l'equip més destacat de totes les competicions a les Pitiüses, va ser l'AZ SERVICIOS SES SALINES de 2a. divisió nacional femenina. Va guanyar tots els partits que va jugar fins arribar al Campionat de Balears, i d'entre totes les jugadores, destacava molt una d'elles, na MAPI SERNA, jugadora madrilenya que fins i tot va arribar a jugar en les categories inferiors de la Selecció espanyola. Però seria injust no mencionar els noms de la resta de jugadores que aconseguiren una fita possible d'igualar, però impossible de millorar. Eren na CARMEN REDONDO, n'ÁNGELES MARÍ (jv), na MARÍLINA TUR, na JOANA TUR, n'EVA BUFI (jv), na CARMEN FERNANDEZ, na CRISTINA DE LA OSA, na MARINA CARDONA, na SONIA HERNANDEZ (jv), na MAPI SERNA, na MILENA HERRERA (jv) i na ISABEL PONS. En categoria masculina, juntament amb l'arribada d'en JAVI FERRER, vengueren una sèrie de jugadors que amb el pas del temps, han deixat una empremta profunda dins la història del Club, tant per la seva qualitat com a jugadors, com per la seva qualitat humana, encara que la majoria de les vegadas per totes dues alhora. Són els casos d'en JOSE LUIS ORVAY o en JAUME POL a l'equip juvenil, en JAVIER PALAU, en RAMON FERNANDEZ i en JOAN MAYANS a l'equip junior i en TONI ROIG, en JUAN LOZANO i n'ANTONIO SANCHEZ en el senior. |
| La
temporada 92/93 es va produir el canvi a la presidència del Club. En
XICU RIBAS, una volta acabats els seus estudis d'arquitectura
tècnica, tornava a Eivissa i es feia amb la presidència del Club,
però sota una gran influència encara per part d'en PERE RIBAS, que
era realment el que prenia les decisions importants. Esportivament, la temporada va ser molt exitosa. Sense comptar els títols guanyats per JOAN XXIII, el C.R.i C. SES SALINES augmentava el seu palmarès amb els títols de lliga en les competicions cadet masculí, juvenil femení i senior provincial masculí, a part dels dos títols de copa aconseguits pel cadet masculí i el senior provincial masculí. Varen seguir venint jugadors, que el pas del temps n'ha desmostrat la seva importància, com en JUANDE BUENO i en PACO BONET per al senior masculí, o tot el juvenil de 1r. any, que del BOTAFOCH vengueren en bloc, i on cal destacar diversos jugadors que amb els anys, arribarien a formar part del 1r equip, com en JOSE TORRES o en JAVI MURIAS. En femení, la baixa de na MAPI SERNA a l'equip senior, no va poder ser mai assimilada per la resta de companyes que perdien així el seu punt de referència, i no es varen poder repetir els èxits de la temporada anterior. Però pujava amb força una generació d'infantils que sota la direcció d'en JOSE GUASCH, aconseguia el sots-campionat de lliga empatades amb el campió i es guanyava així el dret de participar en el Campionat de Balears que es jugà a Eivissa. En aquell equip militaven jugadores que també han arribat a l'equip senior, com na RENE MORIN, n'OLIVIA GARCIA i n'ANDREA RAMON. Però en arribar l'estiu de l'any 93, en JAVI FERRER desistia de seguir entrenant a SES SALINES, ja que volia formar a JOAN XXIII un nou Club de bàsquet, i amb ell se n'anaven quasi totes les jugadores de l'equip senior i arribava un futur incert, més encara, quan la FEDERACIÓ BALEAR DE BÀSQUET aprovava en assemblea que per a la temporada 93/94, els clubs de Balears de 3a. divisió, s'havien de guanyar en una lliga intrainsular, el dret a participar a la temporada 94/95, a la primera edició de la lliga de 2a. Divisió nacional, grup balear. Per aquest motiu, el CA NOSTRA es reforçava fitxant en MANEL BOSCH com a entrenador-jugador. |
| N'ARTEAGA es va fer càrrec de l'equip de 3a. divisió masculina.
Formaven la plantilla els jugadors següents: en GUILLERMO REDONDO,
en JUANDE BUENO, en RAMON FERNANDEZ, n'ANTONIO SANCHEZ, en NACHO
ESCALONA, en TONI TUR, n'ARMANDO PRATS, en JORDI ORTIZ, en PACO
BONET, en RICARDO MERLO, en MANEL GONZALEZ, i en "CAPI", reforçats
amb dos jugadors de l'equip Sub-23, en CARLOS TUR que del 30 DE MAYO
havia fitxat per SES SALINES, i en JOSE LUIS ORVAY. Aquest equip va escriure una de les pàgines més glorioses de la història del Club, ja que mantingué durant tota la temporada una bonica pugna amb el CA NOSTRA, entrenat per en MANEL BOSCH. Després de no poques dificultats a tots els nivells, s'imposà al Club de Sant Antoni per un global de 3-1 al play-off final, fet que atorgava al "SA COMPRA" SES SALINES, una plaça en la nova 2a. divisió nacional, grup balear per la temporada 94/95. Però a part de la conquesta de la lliga de 3a. divisió masculina, el Club aconseguí altres èxits esportius com foren les lligues en les categories Sub-23 i cadet masculí, a part del títol de Copa en el cas d'aquest últim. Aquest cadet masculí, va ser fruit de la fusió dels cadets del 30 DE MAYO "B" i SES SALINES, que entrenat per en BARTOLO RIERA es passejà per la competició sense perdre un partit, i que comptava, d'entre altres jugadors, amb en JUAN CARLOS RICO i en DAVID DIAZ que arribarien a jugar en anys posteriors amb el 1r. equip de l'entitat. També arribava a SES SALINES n'ISIDORO TUR, per fer-se càrrec del cadet masculí "B" tras la seva etapa com a entrenador del 30 DE MAYO i on jugava en TOMAS MUNERA, procedent del Puig d'en Valls. En l'infantil masculí, sota la direcció d'en PABLO RIERA, tornava del seu pas per JOAN XXIII, en LLUIS BOOTH, que juntament amb en LOLO CARRASCO marcaven les diferències en aquest equip fins alçar-lo al sots-campionat de lliga. En femení es vivia baix un ostracisme important degut, en bona manera, a la retirada de les jugadores que formaven l'equip de l'AZ SERVICIOS. Es varen buscar jugadores ja veteranes, per poder completar un equip senior on poguessin seguir jugant na SONIA HERNANDEZ i n'EVA BUFI. El més positiu era que teníem totes les categories cobertes, i seguien venint jugadores que en anys posteriors arribarien a jugar amb el primer equip com na MARÍA MARTIN. |
| La
temporada 94/95 va ser esportivament parlant, la millor en la
història del C.R.i C. SES SALINES, però institucional-ment, va ser
la més negre. I com s'explica això?. Doncs molt fàcilment: el primer
equip del Club jugà aquella temporada en la 2a. divisió nacional,
grup balear, i va fer-hi un bon paper. Però els esforços que
requereix tenir un equip d'aquesta categoria, i els pocs recursos
humans que tenia el Club, va fer que la resta d'equips quedassin en
un estat de semiabandó. Cal destacar però, que durant aquella temporada es dissenyà l'escut definitiu del C.R.i C. SES SALINES, obra del dissenyedor VICENTE CHINER, que pren com a referència la torre de vigilància de la Sal Rosa que fins llavors havia set l'escut antic del Club, amb una cistella de bàsquet que fa d'anella. L'Equip de 2a. divisió nacional però, no va ser ni de bon tros, una bassa d'oli. Per començar, va patir quatre canvis en la direcció tècnica: de la parella inicial d'entrenadors que havien de dur l'equip, que eren en TITO ROIG i n'ARTEAGA, el primer es retirà el dia abans de començar la temporada, un 15 d'agost del 94. Davant d'això, i la necessitat de comptar amb un entrenador superior, es fitxava en JOSE Mª PEREZ que molt aviat mostrà discrepàncies d'opinió amb n'ARTEAGA fet que provocà que aquest darrer deixàs l'equip abans de jugar cap partit. Però a mitjans de gener, i per raons que encara es desconeixen en el Club, en JOSE Mª PEREZ dimitia com a entrenador i agafava les regnes de l'equip el que fins llavors duia el 1a. autonòmic, en JAVIER QUIÑONERO. En TITO ROIG, que va ser l'encarregat de formar el planter, recomanà als directius del Club, dels que llavò parlarem, la necessitat de fitxar dos jugadors professionals per reforçar el joc interior de l'equip. Per tal motiu arribaven al nostre Club, en ROMÀ REVERTÉ i en DAVID SUÑÉ, els dos únics jugadors professionals que fins ara ha tengut SES SALINES. També es fitxava, procedent del CA NOSTRA, en TITO TORRES, i en un principi, de l'equip que guanyà el campionat de 3a. divisió la temporada anterior, es seguia comptant amb en TONI TUR, n'ANTONIO SANCHEZ i en JORDI ORTIZ i es pujava del Sub-23 en CARLOS TUR. La frustraciò d'en TITO ROIG va ser però, no poder comptar amb n'EUGENIO SENTI per la negativa d'aquest a incorporar-se a l'equip. Amb l'arribada d'en JOSE MARIA, tornaven a l'equip en JUAN DE DIOS BUENO, en PACO BONET i n'ARMANDO PRATS, amb el que ja es tenien els deu jugadors que formaven l'equip. Més endavant, cap al més de gener, i per discrepàncies amb en JOSE MARIA, en PACO BONET deixà l'equip i per suplir la seva baixa, pujaren en JOAN MAYANS de l'equip de 1a. autonòmic. Els resultats de l'equip, varen ser millors dels esperats. Tras un començament dubitatiu a la categoria, es mantingué una línea regular, fins que cap a mitjans de desembre, inicià una trajectòria ascendent, arribant a guanyar fins i tot al camp del Mallorca, un dels gallets de la competició; s'arribà a jugar l'estar entre els quatre primers de la competició al darrer partit de la fase regular a camp del JOVENT D'ALAIOR. Aquell partit el perdèrem i ens vàrem veure obligats a jugar per mantenir la categoria, fet que aconseguírem sense majors problemes. Pel que fa a la resta d'equips, va ser tot molt decepcionant, no tan sols perquè l'únic equip que va aconseguir guanyar quelcom va ser el de 1a. autonòmica masculí, que va fer-se amb el títol de campió de lliga, sinó sobretot, per la imatge de deixadesa que s'oferí. Aquell equip de 1a. autonòmica va aconseguir que per primer cop, un equip del C.R.i C. SES SALINES guanyassi un partit de campionat de Balears i no quedàs el darrer. De la resta d'equips del Club, destacar el duel tan bonic que durant tota la temporada mantingué el cadet masculí de SES SALINES entrenat per n'ISIDORO, amb el cadet de JOAN XXIII. A SA BODEGA, i davant la impossibilitat d'en QUIÑONERO de compaginar la direcció dels equips de SES SALINES amb els de l'escola, es va veure obligat a deixar-la, agafant el relleu en JOAN COSTA. Aquesta imatge de deixadesa va ser produïda principalment per la manca de directius que hi havia al Club. En funcions només n'hi havia tres, en XICU RIBAS com a president, i en PERE RIBAS i en DAVID BOOTH. Evidentment, tot i que ells tres feien tot el posible i més per tal que allò funcionàs, els seus esforços varen ser insuficients i el Club a final de temporada arrosegava un deute aproximat de 4,5 milions de pessetes, fet que provocà la renúncia a militar la temporada següent a la 2a. divisió nacional per iniciar una nova etapa de reestructuració. A més, a finals de temporada, en PERE RIBAS mostrava la seva intenció de desvincular-se del Club per fer-se càrrec de la Delegació de Bàsquet de les Pitiüses. Però el pitjor de la temporada encara havia d'arribar. Durant l'estiu de 1995 perdien la vida dos persones molt estimades per tots: en DAVID BOOTH, i en RAFA SASTRE, jugador de l'equip juvenil. Davant d'aquest panorama tan terrible, en XICU RIBAS amb l'ajut d'en QUIÑONERO, es veia forçat a convocar assemblea per crear una nova junta directiva, i demanar l'ajut de tothom per reflotar el Club i evitar que tot això s'anàs a fons. D'aquella assemblea sortiren nous directius, alguns dels quals encara hi són com en JOSEP CARRERAS i na SANDRA LOPEZ. D'aquesta manera es tancava la pàgina més negre i al mateix temps més exitosa de la història del C.R.i C. SES SALINES. |
| La
temporada 95/96 suposà el renaixement del Club en tots els aspectes,
social, esportiu i econòmic. Per primera vegada es veia i es feia
palpable l'existència d'una directiva que passava per les pistes,
cobrava quotes, buscava esponsors per a tots els equips, i anava
minvant el deute del Club. Socialment, el Club es mobilitzà i també per primera vegada en molt de temps, es feien activitats com ara acampades, un viatge fins a Reus tots plegats i un llibret que recopilava totes les fotografies dels equips del Club. Esportivament s'aconseguien novament grans fites. Augmentava el nombre d'equips, però aquesta vegada per sota, ja que es creava un aleví femení al C.P. SANT JORDI entrenat per na PRESENT ORTIZ, que des de Palma havia arribat a Sant Jordi per treballar de mestra. Aquella temporada no vàrem tenir 1r. equip en categoria femenina per dos motius, el primer que hi havia poques jugadores i el segon, que de les poques que quedaven no tenien la qualitat tècnica necessària per formar part de l'equip més representatiu en femení, i per aquestes dues raons es decidí no fer-lo. Els equips cadets del Club, s'assortiren de la generació del 81 procedent de SA BODEGA i CAS SERRES, de la qual tants bons jugadors/es han sortit, alguns dels quals, amb el pas del temps, han arribat a jugar en el primer equip del Club com na YOLANDA MENDEZ, na JULIA GARCIA, n'EDITH BRACHS, na CARMEN VIDAL, na MARÍA HERRAEZ i en JAVI BOFILL. L'equip senior masculí del Club va quedar desfet amb referència a l'equip que hi havia jugant a segona. En TITO TORRES i n'ANTONIO SANCHEZ fitxaven pel CA NOSTRA, en DAVID SUÑÉ i en ROMÀ REVERTÉ tornaven cap a ca seua, en JUANDE, per motius professionals, se n'anava cap a Mallorca i en JORDI ORTIZ, per problemes amb el seu genoll, abandonava la pràctica del bàsquet. Però amb el que quedava, es feren dos equips seniors, un de 1a. autonòmica i un Sub-23, que dominaren la categoria absoluta masculina amb autoritat, alçant-se l'autonòmic amb el campionat de Copa mentre que el Sub-23 es feia amb el sots-campionat, i aconseguint guanyar tots dos les seves respectives lligues. L'Equip de 1a. autonòmica renuncià a les fases d'ascens a 2A. divisió nacional per motius econòmics, però el Sub-23 feia, en el campionat de Balears jugat a Eivissa, el millor paper que fins avui mai ha fet cap equip del Club. En el partit clau contra el MALLORCA B.C., que a la fi seria el campió, es va perdre per tan sols un punt de diferència i en el darrer segon de la pròrroga. El bon joc fet per l'equip durant aquest campionat de Balears, serví per que el CA NOSTRA es fixàs amb en CARLES TUR i l'incorporàs a la seva disciplina per a la temporada següent. Però no seria just no mencionar als altres membres de l'equip. Eren en JAVI PALAU, en JOSE L. ORVAY, n'OSCAR RIERA, en JUAN TOLEDO, en JOSE TORRES, en DANI TORRES, n'OSCAR CASANOVA, en DAVID LOPEZ i en JOSE CAMPOS que havien vengut del SEGUR CAIXA JOAN XXIII, i per últim en TOMAS MUNERA, en JUANJO RAMON i en DAVID DIAZ pujats de l'equip junior, equip que també guanyà el títol de lliga. Però en aquella temporada s'inciava quelcom que el pas del temps s'ha encarregat de mostrar-nos la seva magnitut, i és el "MEMORIAL DAVID BOOTH", homenatge que el Club vol brindar al malhaurat directiu i a la seva família. La primera edició ja va ser un èxit a tots els nivells i serví perquè el Memorial anàs agafant el prestigi que avui en dia té. El cartell d'aquella primera edició va ser el següent:
|
Durant aquella
temporada, el club va continuar amb la línea iniciada l'any anterior
per tal de reflotar l'economia de l'entitat, donar continuïtat a
totes les activitats de caràcter social que es feien, i seguir
treballant formant equips de base per poder tenir una piràmide
esportiva ben feta i afrontar el retorn a la 2a. divisió nacional
amb garanties.
|
| En
VIÇENS SANAHUJA donà a SES SALINES les línies mestres de com
impulsar el Club. Gràcies als seus consells, en XICU RIBAS va fer
crèixer la directiva quant el nombre de representants, i a poc a poc
els entrenadors, s'anaven desvinculant d'allò que eren funcions
pròpies d'una junta directiva, i es podien dedicar a la que realment
era la seva tasca, entrenar. En aquella temporada el Club va tenir tretze equips en competicions federades: un 1a. autonòmica masculí, un Sub-23, un junior, un cadet, dos infantils però un d'ells format íntegrament per jugadors sortits de SA BODEGA, i un aleví tots ells en masculí, mentre que en femení hi havia un 2a. femení, un junior, un cadet, dos infantils i un aleví, a part d'una escola de formació duta per na SONIA HERNANDEZ i en XAVI MARTINEZ. Menció a part mereix el que va fer en XAVI MARTINEZ per SES SALINES. Jugador vengut a Eivissa per motius professionals i fitxat pel 1a. autonòmica del Club procedent del BOSCO HORTA de Barcelona, no tan sols era l'encarregat de dur amb na Sònia la iniciació, sinó que amb els seus contactes, va fer possible que venguessin a Eivissa per jugar un torneig d'infantils el F.C. BARCELONA i el PAMESA de València, en el que va ser el primer "TORNEIG SANT JORDI" per categoria infantil que enfrontà per Setmana Santa setze equips infantils, vuit en masculí i vuit en femení, la majoria d'ells venguts de fora de l'illa. Aquest va ser el pas previ per consolidar el MEMORIAL DAVID BOOTH, en el que és avui en dia, un torneig d'elit per a les categories infantil i cadet. Encara que per aquella temporada també es va dur a terme el Memorial, lògicament el cartell d'equips participants en aquest "TORNEIG SANT JORDI" per a infantils, va fer que perdés el protagonisme que tengué en els anys precedents. Crida l'atenció el paper fet durant aquell any per l'aleví femení, un aleví format per la fusió de l'aleví "A" i "B" de la temporada anterior. Aquell equip aconseguiria, de la mà d'en QUIÑONERO, els títols de lliga i copa, finalitzant la lliga amb una mitjana de 85 punts a favor per 16 en contra i alçant-se na CRISTINA ESCANELLAS amb el guardó de màxima encistelladora femenina de totes les categories. Aquell equip participà també en el prestigiós torneig de minibàsquet anomenat ESCOBASQUET, que cada any es jugava a les instal·lacions de la SALLE BONANOVA a BARCELONA. Idò aquest equip aconseguia finalitzar en la dissetena posició, perdent el partit clau per quedar entre els dotze primers si s'hagués guanyat, o bé entre els dotze darrers si es perdia, contra l'ONCINEDA de Navarra, per tan sols tres punts de diferència. També aconseguia el títol de lliga i copa l'infantil masculí entrenat per en VICENS SANAHUJA i com ja havíem dit abans, format tot ell per jugadors sortits de SA BODEGA, mentre que l'equip de 2a. femenina es feia amb el títol de Copa i no aconseguia la lliga que donava dret a participar a la temporada següent en la nova 2a. divisió balear, per un canvi d'entrenador, ja que n'ISIDORO TUR, que era qui duia l'equip, per motius personals, es va veure forçat a deixar-les, i es va fer càrrec de l'equip en MAYANS allà cap al mes de febrer del 98 sense temps material d'imposar la seva filosofia de joc . Pel que fa al primer equip en categoria masculina, aconseguia la lliga i per tant el dret a participar en el campionat de Balears. Però el fet que alguns jugadors de l'equip varen decidir deixar-ho, i els constants malentesos entre en MAYANS, entrenador de l'equip Sub-23, i en VICENS SANAHUJA, entrenador del Iª autonòmica, va fer que l'equip afrontàs la fase d'ascens sense la preparació idònia. En aquella temporada es feia un homenatge, el dia de la presentació del Club, a en JUAN LOZANO i en PEPE FRAILE, persones que fins llavors havien estat vinculades al Club com a jugadors, i que per raons esportives, ja no es comptava amb ells com a membres del primer equip. |
| Durant
aquella temporada en VICENS SANAHUJA es va fer càrrec de la direcció
tècnica del Club. Val la pena destacar el paper de l'equip de 1a.
autonòmica femení entrenat per en QUIÑONERO. Era un equip en el qual
hi faltaven dos jugadores de la temporada anterior, n'OLIVIA GARCIA
i n'EVA BUFÍ, les quals s'havien anat a jugar amb l'equip de 2a.
divisió nacional del TANIT, que durant aquella temporada jugaria en
la lliga balear. A part del TANIT, el PUIG D'EN VALLS anunciava un
projecte faraònic: tenia la intenció de pujar el seu equip senior de
1a. autonòmica femenina a 1a. divisió nacional en un termini de 2
anys. Per tal fet, havia dut de la península tres jugadores
professionals que reforçassin el seu equip. Doncs bé, el nostre
equip senior guanyava, contra pronòstic, el títol de copa on també
hi prenien part aquests dos equips. Posteriorment, les lesions patides durant períodes de temps que oscil·laren entre el mes i els dos mesos, de jugadores importants com na PRESENT ORTIZ i na YOLANDA GOMEZ, el fet que na CRISTINA GUASCH i na SONIA HERNANDEZ se n'haguessin d'anar a treballar a Mallorca, així com un conveni firmat entre les directives del SES SALINES i el PUIG D'EN VALLS, segons el qual, i entre altres coses, els hi havíem de cedir tres jugadores juniors, que foren na CUSTODIA RODRIGUEZ, na REBECA CORBACHO i na MARÍA MARTIN, per completar el seu equip senior i així poder afrontar amb millors condicions el campionat de Balears, varen fer que el nostre equip no fos igual de competitiu com ho havia set fins a Nadal. Pel que fa al primer equip en categoria masculina, que fou un 1a. autonòmica, l'entrenador que era en VICENS SANAHUJA, cimenta l'equip en el bloc de jugadors que la temporada anterior havien format l'equip Sub-23. També es creava un nou senior provincial, el qual va aconseguir els títols de copa i lliga senior, i mantengué una rivalitat esportiva amb l'equip de 1a. autonòmica molt maca durant tota la temporada. Però el que més va cridar l'atenció durant aquella temporada va ser l'apogeu, tant esportiu com organitzatiu, que aconseguí el IV MEMORIAL DAVID BOOTH. Es va rompre el rècord d'inscripcions: sent al final 34 el nombre d'equips inscrits i aproximadament 800 les persones vengudes a Eivissa entre jugadors i acompanyants. Entre els equips venguts, cal destacar la presència en categoria cadet del PAMESA de València i el REAL MADRID. Evidentment, mai s'hagués pogut aconseguir aquell èxit esportiu i d'organització en el MEMORIAL, si no fos perquè la directiva va seguir creixent quant al nombre de directius en funcions. Durant aquell any, s'incorporaren en BARTOLO MAYANS, en JUAN ANTONIO RAMIS i en TONI ESCANELLAS. Gràcies a aquest darrer, el Club podia canviar de local social i traslladar-se des del local Parroquial de Sant Jordi, a una oficina ubicada al Club Ahmara, dotada de TV, vídeo, ordinador, fax, telèfon, connexió a moderna internet i fotocopiadora a part de ser el centre allà on poder reunir la massa social del Club sempre que les circumstàncies ho requereixen. |
La temporada 99/00 va ser esportivament parlant, una de les més deceptives de la nostra història, no solsament perquè només s'aconseguia guanyar el títol de lliga i copa en infantil femení, sinó perquè quedarem a les portes de guanyar els títols de lliga (forem sots-campions) en quasi totes les categories (1a. autonòmic masculí, senior provincial masculí, junior masculí, cadet masculí i1a. autonòmica femení), i a més a més, totes les lligues en masculí els perderem en el tercer partit de play-off i en algunes com la cadet, la senior provincial i la 1a. autonòmica per tan sols 1 punt de diferència. Especialment sagnant va ser la competició en 1a. autonòmic masculí. En VICENT SANAHUJA de primer entrenador i en JAVIER QUIÑONERO de segon, feien un equip arreplagant els millors jugadors del senior i del 1a. autonòmica de la temporada anterior, tots menys un, en XAVI MARTINEZ, que encara que si contava, decidia fitxar per l'equip de SA GRADUADA de 1a. autonòmica, constituït majoritariament per jugadors que havien jugat amb SES SALINES, com en JUANDE, n'ARMANDO, en PACO BONET, en DAVID DIAZ, en PACO CALONGE, en NACHO ESCALONA, en TITO TORRES, en JOAN MAYANS, el propi XAVI MARTINEZ i entrenats per un vell conegut del nostre Club, l'antic entrenador de l'equip de 2a. divisió nacional la temporada 94/95, en JOSÉ MARIA PEREZ. El nostre equip estava format per en CARLOS TUR, en VICENTE LOPEZ, en JAVI PALAU, n'ORVAY, en GUSI, en CAMPOS, en DAVID LOPEZ, en PEPE TORRES, en TOMÀS MUNERA, en JACOBO VARELA, es fitxava un altre cop a n'ANTONIO SANCHEZ tras la seva etapa al CA NOSTRA, i també un pivot malagueny format a l'UNICAJA de Màlaga, que per una greu lesió cap al mes de març se li tinguè que donar la baixa. Per aquest motiu es fitxava un base professional procedent del Pais Basc, en JON IRIONDO per tal de reforçar l'equip. Doncs aquest equip, fet pràcticament amb la totalitat dels jugadors que l'entrenador havia considerat oportú, no va aconseguir guanyar ni el títol de copa (tras la derrota es cessà en QUIÑONERO, "presumpte" culpable de la devacle, i s'incorporaren com entrenadors n'ARTEAGA i en RAMON FERNANDEZ) ni el títol de lliga que perderen en el tercer partit de play-off per 84-85, amb una actuació memorable d'en XAVI MARTINEZ (30 punts) i que privava en els nostres de poder jugar les fases d'ascencs a 2a. divisió nacional, que era el gran repte per aquella temporada. Tras aquella derrota, en VICENT SANAHUJA dimitia com entrenador i directiu del Club al·legant que volia passar una temporada inactiu (encara que llavors fitxà com entrenador del 1r. equip del PUIG D'EN VALLS). Però el 14 de juny de 2.000, el C.R.i C. SES SALINES comprava a LA SALLE els drets federatius per poder jugar durant la temporada 2000/2001 a la 2a. divisió nacional, aconseguint-se així arribar a les metes previstes però no pels camins desitjats. L'Infantil femení entrenat per n'ISIDORO TUR feia un papel molt destacable al campionat de balears jugat al poliesportiu de Sant Antoni de Portmany el 5, 6 i 7 de Maig de 2.000, imposant-se al BONS AIRES de Palma per 50-46 en el primer partit, i perdent contra el CTB MERCADAL (finalment campió de balears) en el segon i contra el C.I.D.E. en el tercer per 42-47. D'aquesta manera, el nostre equip acabava tercer classificat per darrera del CTB MERCADAL de Menorca i C.I.D.E. de Mallorca i per davant del BONS AIRES. El V MEMORIAL DAVID BOOTH fou un èxit total, arribant-se en els 60 equips participants en les categories cadet i infantil tan masculí com femení, dels que 52 eren de fora d'Eivissa i entre els que destacaven el REAL MADRID, F.C. BARCELONA i l'ESTUDIANTES de Madrid en la categoria cadet masculí. En total a prop de 1400 persones vingueren a participar o veure el MEMORIAL lo que suposa una fita molt difícil de superar. També es feia la segona edició del TORNEIG SANT JORDI, però aquella edició es limitava solsament per minibàsquets tan en masculí com en femení i a un màxim de 12 equips per categoria. A més a més, dels 12 participants, 6 eren els millors equips de les Balears pel que es creava també un campionat oficiòs de balears de minibàsquet integrat dins del TORNEIG SANT JORDI, resultant campió el SAN AGUSTIN de Palma en masculí i la SELECCIÓ DE MENORCA en femení, tan del campionat de balears com del TORNEIG SANT JORDI, jugant la final contra el SAGRAT COR en masculí, i contra l'A.D. EL PILAR en femení. Entre els participants destacava més pel nom que pel joc de l'equip, l'ESTUDIANTES de Madrid que finalitzà en 4ta. posició
|
| PATROCINADORES | |||||
 |
 |
 |
.jpg) |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|